Història: la primera referència d’aquest castell data de l’any 1044, dins les possessions dels comtes d’Urgell.

Des de meitat del segle XII, està sota domini de Santa Maria de Solsona, i al segle XIV el trobem dins les possessions dels Vergós, artífexs de la transformació del primitiu castell altmedieval en la fortalesa gòtico-renaixentista que ha sobreviscut fins els nostres dies.

A finals del segle XVII és senyor del castell en Francesc de Junyent i de Vergós, qui milità en l’exèrcit borbònic durant la guerra de Sucessió i va rebre en recompensa el marquesat de Castellmeià (títol que després va passar successivament als Amat, als Càrcer i als Vilallonga).


Descripció: el Castellmeià és el fruit de la reforma feta als segles XIV i XV, que va fer mutar l’antiga fortalesa militar en un castell-palau de tipologia gòtica habitual.

La planta del castell és aproximadament triangular, amb una torre de planta quadrada amb els cantons arrodonits, al vèrtex nord, i una segona torre escapçada, al costat de ponent.

Les façanes exteriors conserven una filera de finestrals tardo-gòtics decorats amb motllures i motius heràldics, i estan rematades per una galeria d’arquets.

Una porta adovellada la façana de migdia comunica amb un vestíbul poligonal a l’interior, on hi donen les cavallerisses, els cups i la monumental l’escala que puja a la planta noble. La sala, centre de la vida senyorial del castell, és de grans dimensions i presenta una doble alçada interior. El sostre és de bigues i té a sobre unes golfes que permetien accedir a la gran torre.