Història: tot i que molts permeten situar un origen molt més reculat, el castell no es documenta fins l’any 1076, sota domini de Guerau Ponç, vescomte d’Àger i Cabrera i vassall del comtes de Cerdanya per aquest castell.

Al segle XII passa a les canòniques de la Seu i de Solsona, a finals del XIII als Oluja i al XIV s’incorpora a la vegueria de Cervera.

Més tard, serà cedit pel rei Joan II a Rodrigo de Bobadilla, i, drant els segles XVII, XVIII i XIX consta a mans de les famílies Reguer i Marimon.

A finals del XIX s’extingeix el senyoriu de Castellnou d'Oluges i el castell entra en decadència fins convertir-se en un espai molt degradat, dedicat a usos agrícoles.


Descripció: aquest castell està avui molt deteriorat per la construcció d’espais auxiliars de les explotacions agrícoles i el dipòsit d’aigua de la població. De la primitiva fortalesa, molt modificada ja al segle XVI, resten alguns dels llenços perimetrals, reforçats per un gran contrafort atalussat i amb algun finestral motllurat avui completament tapiat.

El més destacable és la bestorre de planta rectangular i 8 metres d’alçada, construïda alternant filades de carreus rectangulars, molt ben escairats i lligats, de mida diferent. Hi són visibles forats afilerats, per col·locar la bastida, i espitlleres estretes.