Hist˛ria: la tradiciˇ diu que fou constru´t pel visigot Wamba sobre unes ru´nes iberoromanes, per˛ la primera referŔncia documental del castell de Cervera Ús l’any 1026, quan els comtes de Barcelona donaren el puig i castell de Cervera a tres famÝlies de repobladors, encapšalats per Guinedilda.

A mitjan segle XI n’Ús castlÓ Hug Dalmau de Cervera, sota l’alt domini dels comtes de Barcelona, i forma part de les fortificacions de la ribera del riu Ondara. Als anys 1066 i 1114 caurÓ de nou en mans sarra´nes serÓ reconquerit de nou per les tropes feudals dels Timor i els Cervera.

A partir del segle XII comencen temps de prosperitat pel lloc i, a poc a poc, es converteix en el nucli del poder reial de la zona.

L’any 1359 tingueren lloc a Cervera les corts Generals de Catalunya, que crearen la Diputaciˇ del General, coneguda ben aviat com a Generalitat de Catalunya. Durant aquest segle Cervera s’envolta d’unes muralles que fan de la vila en una fortalesa, tot i aix˛ el castell es sumirÓ en la ru´na fins al segle XV, quan cau en mans de Joan II. Fins al segle XVIII es documenta un castell fort i poderˇs, refugi d’habitants de nuclis isolats durant els anys del bandolerisme.

Durant el segle XIX, la ru´na torna al recinte, que fou prÓcticament ensulsiat del tot a principi del segle XX. No obstant, a finals del mateix segle, la Paeria de Cervera posa en marxa un projecte de recuperaciˇ del monument, la primera fase reconstructora del qual ha estat acabada l’any 2008.


Descripciˇ: un inventari del 1482 descriu l’estructura del castell en Ŕpoca baixmedieval, amb dues torres, diverses cambres, ferreria, forn, capella, cisterna, estable, pallissa, cellers i garita, tot al voltant d’un gran pati central; no obstant, a principis del segle XX tot va quedar arrasat.

Actualment, al cantˇ oest, s’han conservat les restes d’una muralla (que podria ser del segle XI) acabada amb sengles torres d’angle. Els actuals treballs de reconstrucciˇ han alšat de nou el seu perÝmetre, de forma quadrada, amb torres circulars a les cantonades.