Història: tot i que la primera referència d’aquest castell la trobem a finals del segle XI, és ben segur que el lloc enfonsa les seves arrels abans de la conquesta romana. Florejacs fou un dels darrers enclavaments de frontera conquerits cap a l’any 1063 per Arnau Mir de Tost, qui el va consolidar i transmetre a la seva pubilla Letgarda, esposa de Pere Ponç de Cabrera.

La baronia de Florejacs correspon successivament als Alemany de Cervelló, els Josa, els Ribera, els Agulló de Pinós i, en època moderna, als Sentmenat, Calvo de Encalada i Febrer. Durant el pas dels segles, Florejacs s’ha anat transformant i fonent amb el nucli de cases que han sorgit al redós de les seves muralles fins a convertir-se en una població de marcat traçat medieval.

Des de mitjans del segle XX el castell és propietat dels hereus de la família Febrer, la qual va deturar la degradació iniciada amb l’abandonament del segle XVIII i va emprendre una acurada tasca de restauració, adaptant-lo a la seva residència i, alhora, obrint-lo a visites al públic, des de 1993.


Descripció: del primitiu castell altmedieval de Florejacs encara es poden seguir les traces voltant la muralla atalussada que envolta la major part del poble actual. L’antic castell termenat tenia un perímetre poligonal irregular, amb uns llenços dotats de sis bestorres de planta quadrada a les cantonades (una de les quals envoltaria l’absis de la primitiva capella castellera) i amb una gran torre d’homenatge al centre. Actualment, només és conserva una de les bestorres, d’uns 20 metres d’alçada, restaurada a mitjans del segle XX i precedida d’una rampa d’accés, i bona part de la seva muralla, especialment remarcable als seus llenços de migdia i poent.


El que avui es coneix com a castell de Florejacs és una mansió senyorial a la que s’accedeix des del que va ser el pati d’armes i que es avui la Plaça del Castell, pavimentada encara per la roca viva del cingle sobre el què s’assenta el poble. Amb elements principalment del segle XVI, el palau es troba adossat a un llenç de muralla emmarcat entre la torre, dotada d’una gran balconada i coronada per merlets, i l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció. Té tres plantes: a la planta baixa es troben les quadres, el celler, la presó i diverses sales; a la primera planta o planta noble, hi ha el saló, dormitori i menjador; a la segona planta hi ha diverses habitacions i saletes.

El castell de Florejacs és una de les iniciatives privades pioneres en el turisme cultural de la Segarra i referència indispensable pels visitants i tots aquells que estimen la comarca.