Història: els orígens del lloc es relacionen amb l'antiga ciutat romana de “Iesso”, fundada entre els segles II i I aC.

Als inicis del segle XI, quan fou conquerida de la d’Ermengol, bisbe d’Urgell, que ho va integrar als dominis episcopals, on es va mantenir fins a l’extinció dels senyorius.

Dintre del terme d’aquest castell es trobaven d’altres de menor categoria o quadres, com Tapioles, Vilamur, Rubiol, la Morana, Concabella, Golonor, les Pallargues, Guarda-si-venes i Fluvià.

Al segle XII consta la família Guissona, segurament els castlans menors d’aquest castell i a partir del segle XIII hi consten els Fluvià. A partir del segle XVI les dependències del castell es varen utilitzar com a presó i ajuntament, fins que, entre 1828 i 1840, foren definitivament ensorrats.


Descripció: el primer nucli fortificat és del segle XI i s’assentava en el seu punt més elevat, actualment anomenat de Capdevila.

Pels volts del segle XIV es va desenvolupar un nou perímetre urbà més ampli, al voltant de la canònica i la seva sagrera, al qual s’accedia a través de tres portals amb torres. Dos d’aquests portals, el de Sant Roc (al carrer Bisbal) i el Nou (al carrer del Portal Nou) foren enderrocats amb el creixement urbanístic de mitjans del segle XX. El portal de l’Àngel, restaurat a partir del primer pis durant el darrer terç del segle XX, és l’únic portal actualment conservat, al cantó septentrional del clos de la vila.

Annexa al portal de l’Àngel es troba bona part del primer pis del llenç de l’antiga muralla, amb uns carreus de pedra sorrenca i disposició en filades de grans blocs. Aquest tram té uns tres metres d’alçada i tretze de llargada i es troba força malmès per portes i finestres fetes en èpoques modernes.