Història: les primeres referències històriques dels “castrum des Ciges” les trobem a mitjans del segle XI, quan Arnau Mir de Tost conquereix aquest lloc en nom del seu senyor, el comte Ermengol d’Urgell. La història del castell de Les Sitges corre paral·lela a la del proper castell de Florejacs, jurisdicció a la qual pertany al llarg dels segles.

A partir de la Guerra de Successió, el castell romandrà abandonat fins els anys 20 del segle XX, quan els marquesos de Villa-Palma comencen les tasques de recuperació de l’edifici, tot evitant que caigui en la ruïna. Als anys 60, Josep Pla lloa el castell escrivint que transmet una “crispació guerrera que no s’ha evaporat amb el pas dels segles, i una majestuosa torre de l’homenatge, bellíssima”.


Descripció: tot i que l’origen de l’edifici és del segle XI, la major part dels seus elements són del segle XIV. La seva evolució ha anat adaptant-se als diferents estils arquitectònics, conservant els elements de fortalesa guerrera i de residència aristocràtica que el fan un dels més prototípics castells del gòtic català.

La fortificació és de planta lleugerament rectangular, amb les parets de la muralla exterior rematades per merlets, amb la torre de l’homenatge al centre i una única porta d’accés alçada del nivell del al llenç de migdia.

El seu interior s’estructura a partir d’un pati central. A la planta baixa hi ha les bodegues, la tàvega, el forn, els estables i l’antic habitatge del servei. S’accedeix per una escala de doble tram sala a la planta noble, presidida per sala i amb diferents estances organitzades a partir d’un eix central. Al segon pis hi ha la porta original de la torre, de factura romànica i estructura molt especial de triple tancament.

Actualment el castell és obert a visites i és escenari d’actes culturals, lúdics i d’estudi i divulgació del patrimoni de les terres de Lleida.