Hist˛ria: la primera referŔncies del “castrum Lauro” Ús al primer quart del segle XI, en un litigi pel seu domini entre el bisbe d’Urgell i el senyor de Lavanša.

Al segle XII el Llor consta ja com a castell termenat i inclou dins el seu terme les quadres de CastellmeiÓ, el Far, Sant Guim i BellveÝ. El seu domini passa a la can˛nica de Solsona i, mÚs tard, als Copons, que mantingueren el senyoriu fins a finals del segle XVII. Dels copons passa als Mata, que el conservaren fins a l’aboliciˇ dels senyorius al segle XIX.

Amb la desamortitzaciˇ, el castell va quedar en l’abandonament que provocÓ la seva ru´na progressiva fins que, a principis del segle XX, la seva torre i els darrers trams de mur foren definitivament ensulsiats.


Descripciˇ: escassos vestigis romanen d’aquest castell, alšat al cim del turˇ que corona el poble. Al primer quart del segle XX es conservava dempeus encara un casal senyorial baixmedieval, de planta rectangular i amb una robusta torre de planta circular, per˛ fou desfet al llarg del segle XX, en especial per les obres de construcciˇ del dip˛sit d’aigua de la poblaciˇ.

Avui nomÚs resten unes poques filades dels murs, amb uns carreus ben tallats de grans dimensions formant una cantonada, i una espitllera de perfil parab˛lic mig colgada al mur de llevant. Al centre encara Ús accessible un ru´nˇs espai que fou reutilitzat durant la darrera guerra civil com a refugi de la poblaciˇ.