Història: hom especula que abans de la conquesta, Montfalcó era una suda (fortalesa aràbiga), però la primera referència documental del Monte Falconi data de l’any 1043, integrat dins el comtat ceretà.

Al darrer terç del segle XII trobem el castell dins els dominis dels Cervera i, a inicis del segle XIII, passa als Cardona, que l’integren al vescomtat fins a la desamortització dels senyorius.

El castell és l’escenari de les conteses entre Ramon Folc de Cardona i el rei Jaume II (al segle XIV), entre la Generalitat i el rei Joan II (al segle XV) i entre les forces catalanes i les franceses expulsades de Cervera en la guerra dels Segadors (segle XVII).

A partir del segle XVII se l’anomenarà Montfalcó del Duc, arran de la concessió del ducat als Cardona.


Descripció: l’antic castell de Montfalcó ha conservat fins al dia d’avui el parapet continu dels llenços de les seves muralles, que envolten la vila i s’adapten a la roca que les fonamenta. Els habitatges de pagès construïts seguint la muralla a partir del segle XVI no han desdibuixat la seva imponent silueta.

La muralla està feta amb carreus rectangulars irregulars units amb morter, amb alguna espitllera. Ells llenços tenen perfil corbat i a l’angle est envolten l’absis de l’església de Sant Pere, al lloc on hi hagué una torre de defensa. La seva alçada màxima no supera els 8 metres i la seva amplada és d’entre 2 i 3 metres. La restauració dels baluards han sanejat el perímetre exterior i han recuperat el camí de ronda que l’envolta.

L’accés a la vila es fa al costat sud, per l’única entrada, fortificada amb doble porta col·locada en angle recte. La plaça central conserva una part de l’antiga porxada que envoltava la primitiva plaça d’armes. Sota aquest indret hi ha una gran cisterna, un pou de gel i dos cups de vi.

Els carrerons estan coberts alternant amb arcs de mig punt i arcs apuntats, de baixa alçada, i comuniquen a ponent amb l’antic forn de pa comunal i a llevant amb l’església romànica de Sant Pere, en procés de restauració.