Història: la primera referència del castell de Ratera data de l’any 1098, dins una quadra pertanyent al terme de Concabella. El petit castell fou reformat als segles XIV i XV seguint les línies d’un gran casal gòtic i transformat al XVI en un molí fortificat que aprofitava les aigües del Sió. Va dependre de la canònica de Santa Maria de Guissona fins la desamortització i, a mitjan segle XX fou adquirit i restaurat per l’arquitecte Joaquim Vilaseca.


Descripció: el castell-molí de Ratera és l’exemplar més ben conservat de molí fortificat medieval de la zona del Sió. La seva fortificació és deguda a les múltiples tensions entre la població i els senyor feudals fins la desamortització, que posaran en perill la integritat del molí i portarà a la seva fortificació amb la incorporació d’elements defensius com merlets, matacans i sageteres.

La seva estructura parteix de dos grans volums rectangulars, enllaçats per un cilindre en voladís que allotja l’escala de cargol. Un tercer cos, de planta rectangular i més baix fou afegit en la restauració de Vilaseca a l’extrem sud de l’edifici. Els seus carreus són regulars i ben escairats. A la façana de llevant hi ha dues portes d’accés amb arc de mig punt adovellat i protegides verticalment pels respectius matacans.

El seu interior s’organitza en tres plantes. A la primera hi ha el molí, a la segona la zona noble i a la tercera la capella, coberta amb arcs creuats.