Història: el terme de “Sancta Fide” ja es documenta al voltant de l’any 1025 dins els dominis del comte de Cerdanya, tot i que el llinatge Santafè no apareix fins el segle XII. Al segle XIV consta aquest castell sota la senyoria dels Fals i, entre els segles XV i mitjans del XVII, pertany als Calders, dins la vegueria de Cervera. Després passa als Pinós i Alentorn, marquesos de Barberà, que retindran el domini fins l’extinció dels senyorius.

Descripció: la majoria de les estructures visibles corresponen a les reformes del segle XVI que varen transformar la fortalesa guerrera medieval en una residència senyorial.

La part sud del castell es troba dividida verticalment en un seguit d’habitatges. A l’extrem de llevant roman una torre de planta rectangular, amb espitlleres i restes de la primitiva porta que tancava la població.

La part posterior del castell, roman abandonada, però mostra diversos elements d’origen baixmedieval: una porta adovellada en arc de mig punt i uns finestrals gòtics.

El nucli del poble immediat al castell conserva una esvelta torre d’origen medieval i planta rectangular i alguns llenços de la muralla, així com un gran portal de dovelles en forma d’arc de mig punt que s’alça a l’entrada del poble.