Història: l’any 1040 consta “Bechfred” dins el testament de Ramon Mir. Més endavant, consta successivament dins el patrimoni dels Ribelles, dels Torroja i dels Fluvià.

Al segle XIV el trobem dins les possessions dels Cardona i, al segle XVII, en la batllia de Torà, dins la vegueria de Cervera.

Tres personatges reials hi passaran nit en el seu pas per la Segarra: Felip d’Anjou, futur rei Felip Vè d’Espanya, l’any 1701, Carles de Borbó, pretenent al tro, l’any 1837, i Amadeu I de Saboia, camí de l’exili, l’any 1873. Des de finals del segle XIX va quedar abandonat durant gairebé 100 anys fins que fou adquirit i per iniciativa privada fou restaurat i obert al públic.


Descripció: avui el castell es presenta molt modificat respecte ña seva configuració medieval, encimbellat en un mirador privilegiat sobre les terres de la plana de la Segarra. Conserva una torre molt modificada, de planta quadrada i remat emmerletat. El transcurs dels segles l’ha fet evolucionar arquitectònicament fins a convertir-se en una mansió senyorial, amb trets dels segles XVII i XVIII.

A l’interior conserva les quadres, la masmorra i el celler. Una escala de pedra condueix al pis superior, amb les estances nobles, la sala de música, el gran menjador, l’oratori dedicat a la Mare de Déu dels Dolors i una bonica cuina, tot farcit d’objectes i records d’èpoques pretèrites.